El Qüestionari: El Petit de Cal Eril

05 Joan La força promo
Foto: Roman Yñan

El passat cap de setmana es va celebrar una nova i reeixida edició de l’Altacústic, el festival de música independent d’Altafulla. Nosaltres vam aprofitar l’avinentesa per fer-li un Qüestionari al Petit de Cal Eril, que acudia per presentar en directe el seu darrer treball, La Força (Bankrobber, 2016). El de Guissona va oferir un concert memorable, amb una banda immensa, que va ser el colofó perfecte per tancar l’Altacústic d’enguany. Els de La Nova Escena comencem ja a comptar els dies que falten per l’Altacústic vinent.

  1. Amb quin músic t’ agradaria col·laborar?

      Amb l’Emilio José.

  1. Amb quin músic, de qualsevol època, t’ agradaria sortir de festa?

     Amb Schubert.

  1. Quin ha estat el millor moment de la teva vida com a músic?

     En concert!

  1. Amb qui no compartiries mai escenari?

     Amb ningú, sempre és divertit compartir escenari! Sempre!

  1. Quin clàssic de la música creus que està sobrevalorat?

     Iron Maiden i Wilco.

  1. Que vas fer el darrer cap de setmana?

     Tocar al Festival Son Solers i fer un trasllat.

  1. Quina és la teva principal musa?

     La vida.

  1. Quin va ser el primer disc que et vas comprar?

    Diria que un cassette de Lax’n Busto

  1. Sents que formes part d’una escena musical?

    Si, una escena ben variada i n’estic al fil de l’abisme.

  1. És la primera vegada que toques a Altafulla com a El Petit de Cal Eril?

    No! L’any passat hi vaig tocar amb en Colomo i en Mau, com Es Declivi però toquem  versions dels tres!

  1. Et costa trobar bolos a la província de Tarragona?

   No!

  1. Coneixes algun grup o solista del Camp de Tarragona i/o les Terres de l’Ebre?

  Harison Ford Fiesta, Los Sirgadors, Shoeg, Els Pets i l’Ensemble Topogràfic.

10 raons per anar al Festival Pingüí

Per Núria Calvó, Frederic Cervelló i Jordi Ximeno.

Festival Pingüí '15 (12 de 229)
Foto Festival Pingüí 2015: Ireneu Visa

El proper dissabte 6 d’agost tindrà lloc la segona edició del Festival Pingüí, el festival de música alternativa de les Terres de l’Ebre, organitzat per l’Associació de Músics de Flix i l’Ajuntament de Flix. Sota el lema “hits, piscina i pingüins”, els seus organitzadors ens han preparat una intensa jornada musical que s’iniciarà a l’hora del vermut, amb tres concerts a les piscines del poble, que seguirà durant tota la tarda amb sessions de djs i que finalitzarà a la nit, a la veïna pista poliesportiva, amb quatre concerts més i la selecció musical de djs fins ben entrada la matinada. Com a gran novetat, el festival comptarà amb la presència de food trucks per satisfer el paladar de tots els assistents.

 Si encara no esteu del tot convençuts, nosaltres us donem 10 raons més per anar-hi!

  1. Per travessar aquesta frontera psicològica que tenim molta gent de Tarragona al cap i que ens fa pensar, equivocadament, que “per allà baix” (és a dir, cap al Sud), tot és el mateix i ho posem tot en un mateix sac i ens costa mobilitzar-nos i anar a comprovar que no és igual Flix que Móra La Nova, ni La Sènia que Sant Carles de la Ràpita.
  1. Perquè fa molt de goig que al teu poble es munti un «tinglado» d’aquestes característiques, en el qual puguis veure, sense sortir de casa, a bandes referents de la nova escena musical catalana com Las Ruinas, vàlius, Da Souza, Beach Beach, Me and The Bees, i altres d’emergents com Vlivm i Twin Drama. Gent de la Ribera d’Ebre i comarques veïnes, veniu, que xalareu!
  1. Perquè la veterania és un grau i tornar a veure els Biscuit sobre un escenari sempre és un plaer. Des de fa anys que estem enamorats de les seves descàrregues de pop via seixantes i setantes i, sobretot, de les seves guitarres energètiques carregades de powerpop. Al Festival Pingüí volem retrobar-nos amb els hereus més clars de clàssics com els Byrds, Flamin’Groovies, Who, Posies, Matthew Sweet, Model Rockets o Tom Petty. A més a més, creiem que amb Biscuit (La Castanya, 2016), sisè disc d’una modèlica trajectòria de més de vint anys, han tornat a signar una petita gran obra mestra.
  1. Per coincidir, potser, amb personatges interessants autòctons de la zona: Valero Sanmartí, Xarim Aresté, Laura Sangrà, Pàtric Marin, Ramir Guiu, Andreu Carranza, els germans Bagés, que encara que no hi toquin ens han cridat l’atenció últimament i que estan fent que el seu accent s’escolti als mitjans de tota Catalunya – que no és fàcil.
  1. Perquè hem de fer gran el Pingüí. No n’hi ha prou en garantir-ne la seva continuïtat. A Flix ens va la èpica i els somnis de grandesa. Sempre hem “capitalejat”, a la barcelonina, i mai no en tenim prou. Volem que el Pingüí es converteixi en el FESTIVAL de les Terres de l’Ebre i, per assolir-ho, necessitem el màxim de gent possible en cada edició.
  1. Perquè volem quedar-nos afònics cantant i cridant les lletres de vàlius; volem tornar a contagiar-nos de cançons que tot just sobrepassen els dos minuts de durada; volem gaudir de les seves tornades, de les seves guitarres nervioses, dels canvis de ritme subtils i recordar que són uns dels grans d’allò que anomenem indie (concepte molt o completament desprestigiat avui dia). Volem que tornin per cada edició del Festival Pingüí i volem deixar-nos seduir pel llegat dels Go-Betweens, dels Chills o The Clean.
  1. Perquè la segona edició del Festival Pingüí es clourà de la millor de les maneres, amb una sessió de Jose y yo (AKA Lambretta Pop), pinchadiscus de referència de la nit flixanca, amb una dilatada trajectòria a les seves esquenes. Guardeu-vos un raconet per als postres, perquè Jose us farà moure cames, braços, peus i pelleringues a cop d’himnes d’indie nacional, britpop rock alternatiu i tot el que pugui passar per les seves mans. Si sou més de Djs que de grups de rock, el Pingüí també és el vostre festival!
  1. Per descobrir en directe grups que ja estan sonant i que ja han estat recomanats per La Nova Escena!
  1. Unus pro omnibus, omnes pro uno” no és el títol de cap disc ni cançó dels Yumi Yumi Hip Hop, però sembla ser part de la filosofia d’aquests tres amics de la capital. Així, la Lorena, l’Eli i l’Oriol van decidir un dia qualsevol muntar una banda de pop-rock de baixa fidelitat i intensitat sonora amb influències als seus estimats BMX Bandit, Pastels o Talulah Gosh. D’aquesta manera s’han fet un racó en l’escena barcelonina gràcies a cançons com “Flowers” i “Love at the first sight”.
  1. Perquè els de La Nova Escena punxarem (si, els organitzadors del Pingüí són uns insensats) i us demostrarem que molons i melòmans som. Serà el nostre debut a un festival i el segon cop que ens disfressem de selectors, després d’una primera punxada a La Cantonada (Tarragona), i estem molt excitats i nerviosos. Esperem que en gaudiu!

    Festival Pingüí '15 (59 de 229)
    Foto Festival Pingüí 2015: Ireneu Visa

LNE us recomana: Boreals

Aquesta setmana us recomanem Boreals, un trio de post-rock de Barcelona format per Miquel Serra i els bessons Victor i Xavier Paradis.

Influïts per bandes com Boards of Canada, Mogwai o Fuck Buttons, Boreals ens presenta una proposta musical que combina electrònica, rock i jazz i que els converteix en una de les bandes més estimulants i interessants de casa nostra.

La seva darrera referència és el disc S/T, publicat per Foehn Records el maig del passat 2015. Abans havien publicat un altre disc, Antípodas (Irregular, 2013) i un parell d’EPs, Rome (2011) i Grecia (Irregular, 2012).

 Els podeu escoltar a: https://boreals.bandcamp.com/

Més informació a: http://www.boreals-music.com.

Boreals amb idep