Lluís Capdevila al Teatre La Llanterna de Móra d’Ebre

El pianista de Falset Lluís Capdevila va presentar el seu últim treball “Diàspora” al Teatre la Llanterna de Móra d’Ebre el 23 de desembre de 2016.

Fotografies: Marta Escolà · @laMartu30

LNE us recomana: Las Odio.

Per Frederic Cervelló

las-odio5

Aquesta setmana La Nova Escena us recomana Las Odio, una banda madrilenya de riotgrrrls formada per la Paula JJ als teclats i veus i l’ Alicia Holgado a la bateria i veus (ambdues ex membres de Dúo Divergente, Las Amigas Borrachas i Matarse en la Castellana), Sonsoles Rodríguez (ex Las Cruces) al baix i les veus i Ágata Ahora (membre d’ Agnes) a la guitarra i veus.

Influenciades per bandes tan dispars com Bikini Kill, The GoGo’s, Huggy Bear, Chiquita y Chatarra, Las Vulpess, Conchita Velasco i Marisol, el seu estil musical es mou entre el post-punk i el pop dels 60’s i dels 90’s.

El passat 23 de novembre del 2015, només dos mesos després de començar a assajar, van editar el seu primer single Vitamina / Juli la punk, gravat i produït per Atilio González (Matarse en la Castellana, Mantra for Saints). Poc després, el 28 de novembre, van debutar en directe a la mítica sala Maravillas amb motiu de la festa de presentació del fanzine Sisterhood #3.

 Podeu escoltar-les a:

https://lasodio.bandcamp.com/releases

 

Melòmans: Montse Virgili

Per Frederic Cervelló

montse-virgili

La nostra melòmana del mes de desembre (i, per tant, darrera del 2016!) es la tarragonina Montse Virgili, directora i presentadora del “Cabaret elèctric”, un dels programes més emblemàtics d’Icat.cat, l’emissora radiofònica de referència de l’escena musical de casa nostra, que aquest any ha celebrat (programa i emissora) els seus deu primers anys d’existència. El “Cabaret elèctric” és un magazine cultural i de tendències que podeu escoltar cada dijous de 21 a 22h. La Montse també és la responsable del programa cultural “Interferències” (cada tarda a Catalunya Ràdio) i col·labora amb la revista Time Out i el diari Ara.

  1. El disc que ho va canviar tot.

Consti que no estic parlant de la història de la música…estic parlant dels meus gustos. Per mi, Disintegration de The Cure. No era un disc de guitarres, que és el que m’havia construït fins llavors. Era un altra cosa, d’un altre món.

db054b03d08884d3e507213f795c025a-1000x1000x1

  1. La millor cançó que ha sonat al Cabaret Elèctric.

La millor, no ho sé, no tinc tanta memòria però hi ha cançons que et deixen en silenci per dins, (el millor que et pot passar quan fas ràdio). “Hard Luck guy” d’ Eddie Hinton.

  1. Un guilty pleasure, és a dir, la cançó que et fa una mica de vergonya admetre que t’agrada.

No hi ha cap pleasure que hagi de ser guilty. Celebrem-ho tot. “Ni tú ni nadie”, d’ Alaska y Dinarama, l’he cantat mil vegades. Resum de la meva adolescència i no sé si de més enllà…

  1. El disc que et fa ballar.

Uf, molts. Pet shop boys, Actually, però demà te’n diré un altre. Aquest últim any, he ballat molt amb No me quiero enamorar, de Papaya.

Adobe Photoshop PDF

  1. La darrera descoberta musical.

Dellafuente, barreja trap amb flamenc. El disc: Ansia viva. Emocionant. Barreja dos estils que m’agraden molt sense cap mena de tabú, hip hop i flamenc.

dellafuente-ansia-viva-portada-1

  1. La cançó que a tu et torna boja i que els teus companys de redacció no poden sofrir.

Ummmm, moltes!!! Qualsevol de Flamaradas. No és que no els agradi, però no sé si entenen la meva obsessió per aquest músic.

flamaradas_hk_8
Foto: Helle Kettner
  1. La cançó que t’agradava de petita i que encara ara t’emociona.

“Singing in the rain”. Sí, sóc d’aquelles que és feliç quan plou.

  1. El millor disc del 2016.

Blackstar, de David Bowie. No és la típica tria d’homenatge. Ho crec. L’he escoltat centenars de cops.

david-bowie-blackstar-2016-billboard-1000

L’Entrevista: La Habitación Roja

Per Laura Julià

“Fem el que ens ve de gust, ens deixem emportar pel moment”

Acaben de publicar Sagrado Corazón i ja tenen nou disc preparat.

la-habitacion-roja-concert
Foto: Laura Julià

El passat divendres dia 25 de novembre La Habitación Roja va actuar a la Sala Zero de Tarragona i La Nova Escena va tenir l’oportunitat de parlar amb Pau Roca el guitarrista de la banda valenciana.

  • Què podem trobar a “Sagrado Corazón” el vostre nou disc?

Podeu trobar les nostres millors cançons fins al moment. No crec que mai abans haguem fet un àlbum tan variat i heterogeni com aquest.  Hi ha alguna cançó més ballable però també podeu trobar alguna balada que es podria considerar quasi melòdica i després hi ha cançons com “La vida es muy corta” que destaca per ser la més potent. Hem estirat els límits de diferents estils, són cançons pop i ens sentim molt còmodes amb aquest estil.

  • Consideres que heu canviat molt musicalment des que vàreu començar fins ara?

Sí, els altres discs eren molt lineals, ara fem simplement el que ens apeteix, ens hem deixat emportar pel moment. En aquest darrer disc havíem fet 20 cançons de les quals hem escollit les que més ens agradaven.

  • Quin va ser el grup que més et va influenciar per ser músic?

Iron Maiden em va canviar la vida.

  • Des de l’arribada d’Internet la música es gaudeix més o menys?

Crec que s’està perdent pel camí la paciència en quasi tot. Jo encara segueixo comprant vinils perquè és la única manera d’escoltar un disc sencer, i em sé l’ordre de les cançons. Jo punxo i ho noto sobretot amb la gent jove que no acaba de profunditzar amb els grups, perquè van saltant d’uns grups a altres i van escoltant coses noves cada dos per tres i no és dolent, però tot ha de ser molt immediat per a ells.

  • Quins grups escoltes?

The Cure, The Smiths, Blur, New Order, Vampire Weekend, The National, Deerhunter, Bowie...

  • Us atreviríeu a fer un disc de versions de Bowie per exemple…?

(riu) De Bowie no crec, ens encanta però potser faríem versions per a nosaltres per a passar-nos-ho bé, però pel públic en general no.

  • Teniu algun ritual abans de sortir a actuar?

La veritat és que no, ajuntem les mans i fem una espècie de crit de guerra.

  • Quina de totes les vostres cançons té un significat especial per tu?

A la que sense cap tipus de dubte li tinc certa estima és “Días de vino y rosas”, que està inclosa dins del disc Universal ja que em porta molt bons records.

  • A quin festival, ja sigui a nivell nacional o internacional, us encantaria tocar que encara tingueu pendent?

Pel que fa a Espanya crec que ja hem assistit a tots els festivals més importants, però posats a demanar seria un somni poder tocar a Coachella.

  • Ja per acabar… quins plans de futur teniu?

Acabem d’arribar de Llatinoamèrica i hem acabat el nostre nou disc. Quan acabem la nostra gira per Espanya, farem un petit descans i tornarem amb la promoció del nou treball i la gira amb els diferents concerts… però no us puc avançar res més pel moment.

LNE us recomana: Elsa de Alfonso y Los Prestigio

Per Frederic Cervelló

helena-exquis
Foto: Helena Exquis

Aquesta setmana els de La Nova Escena us recomanem Elsa de Alfonso y Los Prestigio, banda liderada per la cantant Elsa de Alfonso, un dels membres més hiperactius del underground barceloní, que es fa acompanyar per Los Prestigio, grup integrat per Borja Rosal (Extraperlo) a la guitarra i segones veus, Laura Antolín (Doble Pletina) al baix i segones veus, Pau Riutort (Beach Beach i Extraperlo) als sintetitzadors i Marc Ribera (Doble Pletina) també als sintetitzadors. La banda, que va editar l’EP Desencuentros (Canada, 2014) i que està preparant el que serà el seu primer llarga durada, es caracteritza per practicar un synth pop de baixa fidelitat, amb tocs dels 80.

Elsa de Alfonso y Los Prestigio van prendre part, el passat dissabte 3 de desembre, del cicle 360º, un gir orgànic, organitzat pel Centre d’Art Lo Pati, d’Amposta. Es tracta d’un cicle d’activitats que transiten per les pràctiques artístiques íntimament lligades a una manera de relacionar-se amb la realitat basada en connexions afectives amb artistes i creadors que parteixen de la seva pròpia identitat i experiències a través de la relació del jo amb l’entorn o de la música com a experiència vital.

El cicle, que s’inicià el 12 de novembre, es clourà aquest dissabte 10 de desembre amb la presentació de la peça de vídeo Wonders, de l’artista olotí Carles Congost (19.30h) i amb el concert d’ Evripidis And His Tragedies, projecte de l’artista grec resident a Barcelona Evripidis Sabatis.

 Més informació:

https://elsadealfonso.bandcamp.com/

http://www.lopati.cat/ca/