El Qüestionari: Anímic

Per Frederic Cervelló

animic-gem-gustaff-choos-_mg_0643-copia-1140x640
Foto: Gustaff Choos

Aquest dissabte 18 de febrer es celebra una nova edició (la sisena, ja!) del TWINPALM, el germà petit del difunt i enyorat PALMFEST. La programació, com sempre, és exquisida i enguany compta amb la següent alineació: Albert Jordà (19h), Xarim Aresté (20.30h), Animic (22h), Maïa Vidal (23.30h) i The Suicide of Western Culture (00.30h). A més, també hi punxaran alguns dels DJs més emblemàtics de casa nostra: Cin, Napoleón Pincha, Syphone, Figa, etc. El festival té lloc al Centre Cultural Infant Pere, a l’Hospitalet de l’Infant.

Nosaltres hem aprofitat l’ocasió per fer un dels nostres Qüestionaris als Animic, que presentaran en exclusiva el seu darrer disc, Skin (Bcore Disc, 2017), al TWINPALM, disc que sorprèn tant pel seu gir electrònic com pel seu format: cadascuna de les vuit cançons va acompanyada d’un videoclip, a mode de visual album.

  1. Amb quin músic us agradaria col·laborar?

Con Geoff Barrow, de Portishead, Beak, Anika… o Danny Taylos, el batería fallecido de Silver Apples.

  1. Amb quin músic, de qualsevol època, us agradaria sortir de festa?

Pues cualquier sitio mítico de Londres, entre los 60 y los 90, estaría bien para encontrarse con una joven Bjork, unos Pet Shop Boys o un George Michael, además de unos Led Zeppelin o algo así… Zuma añade a Giorgio Moroder, pero en 1978 y por Múnich.

  1. Quin ha estat el millor moment de la vostra vida com a músics?

Nos hemos llevado muchas alegrías, pero a nivel personal de todos creo que el día que nos dijeron que Portishead habían estado mirando videos nuestros entre otras propuestas y nos aceptaron como teloneros de su único concierto en Barcelona. Tengo el mail enmarcado.

  1. Amb qui no compartiríeu mai escenari?

Es difícil de responder porque a veces no es por el artista en sí, sino por el tipo de público que trae. Si son grupos con fans muy fanáticos, lo puedes pasar mal. Una vez lo pasamos mal en un concierto de Els Amics de les Arts porque el público quería verles y, bueno, casi nos echan del escenario. Era como si no estuviéramos. Gritaban y pedían que salieran. Fue horrible, y dijimos que nunca más. No es culpa del grupo, es culpa del poco respeto del público que les fue a ver ese día.

  1. Quin clàssic de la música creieu que està sobrevalorat?

Otra difícil. Le hemos dado muchas vueltas pero, claro, para gustos los colores. Uno es ultra fan de los Beatles, otro te dirá que están sobrevalorados. Es muy difícil de contestar. Nosotros respetamos todos los tipos de música y no sabríamos elegir.

  1. Quina és la vostra principal font d’inspiració?

La vida misma, la sociedad que nos rodea, la familia, las cosas que nos pasan en nuestro día a día. Antes nos inspiraba mucho la naturaleza, pero con todo lo que vemos ahora, es difícil inspirarse en otra cosa que no sea el dolor.

  1. Quin va ser el primer disc que us vau comprar?

Louise Sansom: un cassette de Technotronic y otro de INXS.

Ferran Palau: no se acuerda. Puede que el Dookie, de Green Day.

Núria Monés: un cassette de Bon Jovi.

Juanjo Montañés: el Revolver, de los Beatles.

Miquel Plana, àlies Zuma: el cassette de la BSO de Licencia para Matar (tema principal de AHA).

  1. Sentiu que formeu part d’una escena musical?

No, para nada. En Barcelona, entre nosotros nos conocemos muchos, y si algún proyecto te gusta te lo montas para conocerle y hacer cosas juntos. Pero no lo considero una escena, somos más bien amigos todos. La ciudad en ese sentido es pequeña. Sí que se están creando escenas de personas que montan cosas y, por lo tanto, de los grupos que se van asociando a esas cosas, como Ultralocal y Hijauh con grupos como Gúdar o Dead Moon (tienda de discos) con el festival Conjunto Vacío y grupos como Wind Atlas. Pero nosotros somos de salir poco.

  1. Us costa trobar bolos a la província de Tarragona?

No, pero los dosificamos. Siempre se monta una cosa u otra (hay mucha gente chula y maja allí montado cosas) e intentamos pasar una vez al menos por sala (la última vez pasamos por La Vaquería y estuvo muy bien).  Esta vez ha salido este festival tan bonito, el Twinpalm., ¡Veremos cómo va!

  1. Creieu que teniu prou públic al sud de Catalunya?

No tenemos mucho, pero lo suficiente como para sentirnos acogidos y queridos. Tenemos un público que son pocos pero muy fieles y respetuosos. Les damos las gracias por ello.

  1. Coneixeu algun grup o solista de la província de Tarragona?

Si, tenemos allí a nuestro gran amigo Espaldamaceta, con el que hemos hecho varias cosas. Luego hay grupos como Lecirke, Harrison Ford Fiesta… con los que tenemos contacto por una cosa u otra.

Melòmans: Roger Seró

Per Frederic Cervelló.

roger
Roger Seró, sempre fixant-se en l’underground.

El nostre melòman del mes de febrer és el periodista tarragoní Roger Seró. Al Roger el coneixereu per ser el presentador, juntament amb l’Albert Miralles, de Els Experts, un programa de ràdio matinal d’Icat.cat farcit de bona música, cinema, tecnologia, llibres i entrevistes que podeu escoltar de dilluns a divendres de 8 a 10h. Llicenciat a la Universitat Rovira i Virgili, en Roger Seró ha treballat de guionista a Catalunya Ràdio i a Icat.cat i ha presentat els programes 5 minuts + i Generació Digital.

  1. La cançó que aconsegueix que matinar no es faci tan dur.

“Lógico que salga mal” de Manos de topo, sempre hi ha algú més trist i més desgraciat que tu.

  1. El disc que et transporta a l’adolescència.

Eurosis, d’Ska-P, em transporta a l’època de no menjar-me un rosco, que va començar al voltants del 1998 amb la pubertat i espero que acabi abans de 2020.

eurodosi

  1. La millor cançó que ha sonat mai a Icat.cat.

No em puc dir només una així que… Nah, és mentida! Clar que en puc dir només una. Tothom que us respongui això menteix. Dius una i calles. “Fugitive air” d’ Of Montreal.

  1. La cançó que fa que enyoris Tarragona.

“Ciudad vampira” de Nacho Vegas.

  1. Un disc per fer-se l’Expert.

Las comarcas de Catalunya, el millor disc català de la història.

maxresdefault

https://canadaeditorial.bandcamp.com/album/las-comarcas-de-catalunya

  1. La cançó que podria convertir-se en el nou himne nacional de Zeeldàvia.

“The mesopotamians” de They might be giants.

  1. La darrera descoberta musical.

El disc No són tu marido, dels Hazte Lapón.

a2205125271_10

https://elgenioequivocado.bandcamp.com/album/no-son-tu-marido

  1. El disc que sonarà al teu funeral.

Posaria en loop I never loved you anyway, de The Corrs. Per sort no podré escoltar-la.

Instagramer de la quinzena: Albert Anguera

Albert Anguera

@aangueraroig

 

“Gent i escenaris. A vegades la gent és meravellosa, no en el sentit més tòpic i naïf de l’expressió, que també, sinó d’una manera inconscient, ni volguda ni buscada. En una expressió, un gest o una actitud ens mostrem tal com som enmig de tothom, al carrer. Intentar captar aquestes situacions és un repte quan passejo buscant fotos amb el mòbil a la mà. A vegades l’atzar i la llum em fan algun regal, alguna escenografia o alguna situació que jo només he de ser prou ràpid per transformar en una fotografia més. El fet de fer fotos i compartir-les a Instagram és també, almenys per a mi, una manera de mostrar-me.”

 

Torreforta Cara B

L’Associació “Resistencia Bandera Negra” té com a principal objectiu ensenyar l’anomenada “cara b” de la ciutat de Tarragona. En definitiva, documentar fotogràficament aspectes de la nostra ciutat que normalment s’escapen de les guies turístiques. Petits detalls i vivències que aporten una visió global del que representa la ciutat. Mostrar el caleidoscopi cultural que forma la nostra societat, vivencial i culturalment i donar-li a la fotografia un valor cultural que s’allunyi dels típics estereotips que trobem a les xarxes.

Els interessa reflectir la vida social: com viu cada barri els dies de mercat, com són les cases, la vida al voltant de les places i com cada barri ha creat tradicions o se les ha anat fent pròpies. Els interessa la vivència autòctona i escoltar la veu dels agents que hi formen part. Imatges i paraules s’uneixen essencialment.

Dediquen 3 mesos a cada barri. D’aquí en surt un document fotogràfic intens i extens que té com a resultat una exposició fotogràfica que s’exposa als diferents centres cívics de la ciutat. És un projecte col·lectiu que s’enriqueix de la mirada dels diferents fotògrafs que acudeixen lliurement a les trobades que organitzen.

De moment han realitzat el seu projecte a Sant Salvador i Sant Ramon i Torreforta i barris adjacents. El proper és el barri del port.

Si voleu més informació del projecte:

https://banderanegra.org/

IG: @r_bandera_negra // TW: @Bandera_Negra_

01bandera02bandera03bandera04bandera08bandera09bandera03122016-_dsc4386bn03

 

Text: Laura Rodríguez

Imatges: LauretART fotografies / @castafioredixit