El Qüestionari: Aloha Bennets

Per Frederic Cervelló

13123041_1696023037318748_7873626645112036232_o (5).jpg

Un dels concerts més destacats d’aquest cap de setmana és el que oferiran Sidonie + Aloha Bennets el dissabte 1 d’abril a la Sala Zero de Tarragona (Curtcircuit + Radar Palmfest). Radar Palmfest, com ja sabreu, és un cicle de concerts promogut pels programadors de l’enyorat Palmfest i de l’encara vigent Twinpalm que entre la tardor i la primavera porten a la Sala Zero la millor oferta de música independent, rock, electrònica i, en general, propostes de qualitat que sovint queden fora dels circuits comercials. Curtcircuit, per la seva banda, és un cicle de concerts itinerant, organitzat i ideat per l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC) amb la col·laboració d’Estrella Damm i de la Fundació Sgae, que recorre les sales membres de l’ASACC distribuïdes per tota la geografia catalana amb l’objectiu d’apropar-nos aquells grups que costa veure en directe fora de Barcelona, sobretot els més emergents. L’aposta és atractiva en el sentit que a cada concert toquen dos bandes, una de més recorregut i “nom” que apadrina a una altra “menys coneguda”. En el que portem de l’edició d’enguany del Curtcircuit hem tingut l’ocasió de veure en directe a casa nostra a El Petit de Cal Eril + Renaldo & Clara (24 de febrer, Sala Zero) i El Niño de La Hipoteca y Los Ratones + Oscárboles (10 de març, Sala Zero).

Nosaltres hem aprofitat l’ocasió per demanar-los als Aloha Bennets que responguin el nostre Qüestionari. Per qui no els conegui, dir que són un quartet de Barcelona format per la Mireia Bellido (veu i guitarra), l’Olga García (veu i baix), la Cristina Robles (veu i guitarra) i l’Álvaro Alouane (bateria) que practica el que ells denominen garatge tropical, una elaborada recepta que mescla garatge-punk amb gotetes de surf. Les Aloha ens presentaran el seu darrer EP, Mahalo (La Nada Colectiva i Mama Vynila Records), publicat en cassette el passat setembre, només uns mesos després de debutar amb l’ EP Varadero (autoeditat, abril 2016). Tots dos EPs han estat gravats i mesclats per ells mateixos. Segons hem pogut saber, a finals d’aquest 2017 sortirà al carrer el seu primer LP.

Podeu escoltar-les a:

https://alohabennets.bandcamp.com/

  1. Amb quin músic us agradaria col·laborar?

Ens mola molt el que fan Novedades Carminha. Quan els vam telonejar ens ho vam passar genial, així que si hem d’escollir, ens quedem amb ells!

  1. Amb quin músic, de qualsevol època, us agradaria sortir de festa?

Ens hauria agradat moltíssim poder haver viscut tota la moguda dels anys 60. Des del moviment hippie fins la culminació d’aquesta gran dècada a Woodstock.

  1. Quin ha estat el millor moment de la vostra vida com a músics?

El fet de poder sortir fora a tocar ja és un gran pas per a nosaltres. Ens agrada molt viatjar i poder-ho combinar amb la música és la millor part, així que ens quedem amb els viatges a Madrid i a Sevilla i, també, poder tocar amb grups que fa anys que seguim, com ara amb Sidonie.

  1. Amb qui no compartiríeu mai escenari?

Doncs no ens ho hem plantejat mai. Ens agrada conèixer altres grups i veure altres maneres de fer, així que segurament hauria d’haver-hi un motiu de pes per a negar-nos a tocar amb algú.

  1. Quin clàssic de la música creieu que està sobrevalorat?

Tenim gustos diferents i ens agraden coses molt dispars, però no hem coincidit en cap clàssic de la música sobrevalorat. Si en el seu moment van tenir reconeixement, per alguna cosa seria.

  1. Quina és la vostra principal font d’inspiració?

Escoltem un munt de música diferent i, tot i que no tot s’assembla al que nosaltres composem, creiem que tot ens inspira d’una manera o altra. Pel que fa a les lletres, ens inspirem en coses que ens passen, històries que ens expliquen, etc.

  1. Quin va ser el primer disc que us vau comprar?

Olga: no ho recordo bé, suposo que em regalarien el de La oreja de van Gogh.

Álvaro: Abbey Road, dels Beatles, quan tenia 13 anys.

Mireia: Avril Lavigne.

Cris: Jo diria que també va ser Avril Lavigne.

  1. Sentiu que formeu part d’una escena musical?

Quan vam començar a fer concerts amb Aloha ara ja fa una mica més d’un any no coneixíem a molts músics de l’escena barcelonina. Poc a poc, hem anat fent amics i ens hem sentit molt ben acollits. Anem als seus concerts, ells venen als nostres, muntem coses junts, etc.

  1. Us costa trobar bolos a la província de Tarragona?

De moment no ens hem trobat en la situació. Portem un any com a grup i, fins ara, hem tocat sobretot a Barcelona i hem tingut la sort de fer uns quants bolos fora de Catalunya. Aquest és el nostre primer concert a Tarragona (tot i que no l’últim de l’any!).

  1. Creieu que teniu prou públic al sud de Catalunya?

Estem a l’expectativa, a veure què passa!

  1. Coneixeu algun grup o solista de la província de Tarragona?

Vam coincidir en un concurs amb VLIVM i també hem vist algun cop en directe a Roba Estesa.

Joan Rovira al Teatre-Auditori Felip Pedrell (Tortosa)

El 25 de març, Joan Rovira va presentar el seu últim disc “Encara tenim temps” (Satélite K, 2017) davant el públic de Tortosa, en un concert benèfic a favor de l’Associació de Familiars d’Alzheimer (AFATE) de les Terres de l’Ebre. Va comptar amb la col·laboració del Cor La Binota, que va interpretar tres temes amb el músic.

Fotografies de Marta Escolà · @laMartu30

L’entrevista: Beach Beach.

Per Laura Julià.

17392728_10158399209400300_822769967_n
Foto: Laura Julià.

Aquest passat divendres, dia 17 de març la Sala Zero de Tarragona va acollir el concert de Beach Beach + VLIVM dins del marc Radar Palmfest.

Beach Beach van revolucionar la sala amb cançons fresques i electrificants. Van sorprendre als espectadors tarragonins des del minut zero amb un fabulós directe on cada cançó contagiava al públic amb la seva energia.

Després del concert vam poder parlar una estona amb els mallorquins i això és el que ens van explicar.

  • Per la gent que no us conegui, us podeu presentar i explicar d’on ve Beach Beach?

Beach Beach som quatre amics de Mallorca.

  • Què podem trobar a “The Sea”?

12 cançons de pop que remeten, sense voler fer cap mena de revival, el millor pop dels 70, 80 i 90. Com M80. Tot i així, acabem de llançar un nou single Scrolling Down b/w Vegetating, dues cançons sobre la ressaca.

  • Entenem que la música és una part molt important de la vostra vida però què faríeu si no us dediquéssiu a la música?

Malauradament, no ens podem dedicar exclusivament a la música: en Pau compatibilitza Beach Beach amb fer de músic de El Guincho, Extraperlo i Elsa de Alfonso y Los Prestigio, a part de fer música per a publicitat, en Lluís és professor de guitarra, l’Àngel treballa al bar Heliogàbal de Barcelona i en projectes artístico-educatius i en Tomeu és dissenyador gràfic.

  • Quins grups us han influenciat més per a que ara us dediqueu a la música?

La veritat és que tenim pocs grups de capçalera, i els que tenim són clàssics bàsics. Ara mateix suposo que no seríem qui som sense Teenage Fanclub, però al llarg dels anys també ens han influït molt The Cure, New Order o Nueva Vulcano. Tot i així, el que més ens agrada és explorar propostes noves.

  • Quins grups escolteu actualment?

Durant la gira, a la furgoneta, ha sonat molt i variat, desde Teenage Filmstars, Ducktails, Whitney, Real Estate, Antònia Font, Kiko Veneno, El Guincho, pop francès, Guided by Voices… 

  • Teniu algun ritual abans de sortir a actuar?

La  veritat és que no, amb això som molt poc romàntics i ens agrada anar per feina.

  • Heu actuat a ciutats d’Anglaterra, Holanda o fins i tot Alemanya. Què suposo per vosaltres?

I també Xile i Perú! Suposa el mateix que per a qualsevol grup, és a dir, una oportunitat de veure món i ensenyar la teva proposta lluny de casa i de la teva zona de comfort.

  • A quin festival, ja sigui a nivell nacional o internacional, us encantaria tocar que encara tingueu pendent?

En Pau va anar a tocar a Austràlia amb El Guincho i en va tornar molt content, de com va anar tot, senyal de que hi hem d’anar!

  • Què tal la vostra experiència a Primavera Sound?

Molt bé, sempre ens han tingut en bastanta bona consideració des del nostre primer Ep i la veritat és que les vegades que hi hem tocat, hem tingut molt bon tracte i una afluència de públic més que acceptable.

  • Com composeu?

A casa i amb una guitarra.

  • Quan sabeu que una cançó està llesta?

Quan s’acosta el dia que hem de començar a gravar i hem d’anar enllestint coses.  

  • Teniu alguna cançó que tingui un significat especial per vosaltres?

Ara mateix crec que Scrolling Down és la nostra mimada.

  • Ja per acabar… quins plans de futur teniu? Disc nou a la vista?

Efectivament, nou LP a finals d’aquest any o al llarg de 2018.

Quedeu-vos amb aquest nom perquè els mallorquins han arribat per a quedar-se.

Elza Soares “A mulher do fim do mundo” (Mais Um Discos, 2016)

A bossa negra

Jordi Ximeno

Deixant de banda la música anglosaxona i les seves arrels hi ha tres estils musicals propis d’altres països, si és que hi ha músiques pròpies d’un sol país, que en ocasions m’han atret. Així, de forma puntual (no negaré la meva devoció pel pop-rock en algunes de les seves branques i èpoques) m’he apropat amb curiositat i passió al fado portuguès, al son cubà i a la música brasilera. La intenció inicial d’aquest tercer Afers exteriors era fer un breu repàs a alguns dels discos més emblemàtics procedents del Brasil però des de fa uns mesos A mulher do fim do mundo m’ha captivat fins a extrems insospitables.

Elza Soares va néixer l’any 1937 en una favela de Río de Janeiro o, segons les seves pròpies paraules, va néixer al planeta fam. Llegint la seva biografia titulada Cantando para no enloquecer (1997) descobrim com ha estat de dura la vida personal (obligada pel seu pare a casar-se als 12 anys, mare un any després, vídua als 21, ha vist morir cinc dels seus fills, exiliada per la junta militar brasilera el 1966 són algunes de les adversitats a les que s’ha enfrontat) i artística d’aquesta mulata d’ulls ametllats que publicà un dels àlbums brasilers més interessants del 2016.

A mulher do fim do mundo s’obre amb “Coração do mar”, una peça a capella del poeta modernista Oswald de Andrade musicada per José Miguel Wisnik. Aquesta primera mostra d’intimitat serena desapareix en la major part d’un disc on destaca la veu ronca i trencada de Soares acompanyada per diversos patrons rítmics que van des de la samba més bruta al rock and roll distorsionat, on a més de les percussions destaquen els vents metall que trobem en algunes peces. És un disc de pop avantguardista on el Brasil xoca amb la resta del món. Un disc resultat del món global on vivim. Un disc violent com la vida mateixa de l’artista. Fet que queda ben reflectit en les seves lletres. A “Maria da Vila Matilde” canta en contra de la violència que pateixen les dones: “E quando o samango chedar / Eu mostro o roxo no meu braço”, “Cê vai se arrepender de lavantar a mão pra mim”; a “Benedita” retrata el submón de drogues i violència a través dels ulls d’un transvestit i a la sexualment explícita ”Pra fuder” canta “Meu temporal me transforma em loba / Presa, você vai gemer / Feito um cordeiro entregue pra morte / Seu susurra a pedir: / Pra fuder! Pra fuder! Pra fuder!”. Suposo que no cal traducció, no? . Aquestes tres cançons, juntament amb la cançó que dóna nom al disc i “Solto” són possiblement les millors cançons d’un àlbum on Soares, dirigida i produïda pel bateria Guilherme Kastrup, es fa acompanyar per músics de l’escena independent de São Paulo. Un disc que captiva d’inici a final, un disc que trenca convencionalismes.

A mulher do fim do mundo és l’obra d’una dona ferida però amb la suficient força per enfrontar-se a qualsevol adversitat. Una dona que ha rebut cops a tort i a dret i que al llarg dels anys ha renascut en diferents ocasions.

LNE us recomana: Die Katapult

Per Frederic Cervelló

Die_Katapult

Aquesta setmana us recomanem Die Katapult, banda barcelonina fundada l’any 2014 i formada per l’Anna Fredriksson (Los Ganglios), sintetitzadors i veus, i l’Elena Comas (Neleonard), al baix i veus. Elles defineixen el seu estil com krautpop mediterrani, fent referència als seus orígens: suecs, en el cas de l’Anna, i aragonesos en el de l’Elena.

Comparades amb grups com Telex, Partenaire Particulier o Reinghold, les Katapult van editar el seu disc de debut, Kristall Reinheit, el passat 2015 al prestigiós segell madrileny Elefant Records.

Podeu escoltar-les a: https://newadventuresinpop.bandcamp.com/album/kristall-reinheit