El Qüestionari: Delafé.

Per Frederic Cervelló

Delafe FI Ibai 11A.jpg

Darrer concert de la temporada del cicle Radar Palmfest aquest dissabte 13 de maig amb les actuacions, a la Sala Zero de Tarragona, de Delafé i Tarde Mañana Noche, aquests darrers un duet local de synth pop format per Juan Antonio Moreno i Sara Alija (22.30h, 12/15 euros).

Óscar D’Aniello (Delafé) ens visita de nou en el context de la gira de presentació de La fuerza irresistible (Warner Music, 2016), el primer disc que firma tot sol un cop dissolt el projecte musical que havia començat fa una dècada amb Marc Barrachina (Facto) i Helena Miquel (Las Flores Azules, qui acaba d’editar el seu primer treball en solitari, El sol en la sombra).

La fuerza irresistible és un disc que traspassa gèneres musicals, hi podem trobar pop, hip-hop, soul, funk, electro i disco, tot amb el denominador comú de la música negra. No és estrany, doncs, que el disc hagi estat mesclat a Nova York per Tim Latham, que ha treballat amb grups com De La Soul, Erykah Badu, D’Angelo o Black Eyed Peas. La gravació i producció ha seguit sent, com de costum, de Paco Loco. Tampoc canvia el company de fatigues de Delafé, Dani Acedo; el també ex-Mishima acompanya a D’Aniello en aquest nou camí de la seva carrera musical. Com també l’acompanyen les col·laboracions de La Bien Querida, Carlos Cros i Helena Miquel, entre d’altres, en algunes cançons del disc.

Els de La Nova Escena hem aprofitat la visita a casa nostra de Delafé per fer-li el nostre Qüestionari.

  1. El primer disc que et vas comprar.

La bola de cristal (Alaska y Dinarama)

  1. El primer instrument que vas tocar.

La flauta, al cole.

  1. El primer grup del que vas formar part.

Aceite de Oliva.

  1. El primer concert.

Manowar

  1. Un músic amb qui vulguis col·laborar.

Calle 13.

  1. El millor moment de la teva vida com a músic.

Sempre, l’últim concert que hagi fet.

  1. El darrer cop que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

El primer concert sense l’Helena.

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure’t.

L’indie.

  1. El darrer cop que vas tocar a la província de Tarragona. 

L’any passat, a la sala Zero.

El Qüestionari: Miqui Puig.

Per Frederic Cervelló

fotonoticia_20170308131134_640.jpg

Aquest dissabte 6 de maig, dins del cicle Radar Palmfest organitzat pels companys de la Sala Zero, tindrem ocasió de veure en directe a Tarragona a Miqui Puig & ACP (22.30h, 12/15 euros).

El de l’Ametlla del Vallès ens presentarà les cançons del seu darrer disc, Escuela de capataces (Buenritmo Records, 2017), el cinquè de la seva carrera en solitari, que ens arriba gairebé una dècada després de la seva darrera referència, Impar (2008).

Durant aquesta aturada tècnica, Puig ha aprofitat per fer espectacles amb l’Original Jazz Orquestra del Taller de Músics de Barcelona, composar bandes sonores, fer ràdio i tele, i dedicar temps al Lav Records, el seu taller de desenvolupament de grups musicals i solistes, oficina de contractació d’espectacles i micro-segell discogràfic. Ah, i de visitar-nos sovint amb el seu Old Wave New Wave acompanyat de l’ínclit Napoleón Pincha.

Encetaran la vetllada els locals Islandia Nunca Quema que, segons hem pogut saber, estrenaran algunes cançons que formaran part del que serà el seu proper disc.

Tenim moltes ganes de retrobar-nos sobre els escenaris amb en Miqui Puig; mentrestant, fins que no arriba el dissabte, li fem un dels nostres Qüestionaris.

  1. Amb quin músic t’agradaria col·laborar?

A la meva llista de musics en actiu sempre he volgut col·laborar amb Bob Stanley, de Saint Etienne, o Fatboy Slim; per sort somiar encara em surt de franc.

  1. Amb quin músic, de qualsevol època, t’agradaria sortir de festa?

No vulguis conèixer als teus herois musicals; és una màxima que m’aplico des de fa temps. Per sortir de festa, els amics és el millor.

  1. Quin ha estat el millor moment de la teva vida com a músic?

L’onze de setembre de 1986; el dia en què vaig debutar amb “Aullidos en el Garaje”. Després d’allò, tot ha sigut un regal, un descobrir dia a dia el món que estimo.

  1.  Amb qui no compartiries mai escenari?

Contestar a aquesta pregunta pressuposaria una superioritat moral i artística que mai he professat, i que m’espantaria si ho fes sense pensar. Vull per als demés el mateix respecte que m’agradaria a mi.

  1. Quin clàssic de la música creus que està sobrevalorat?

Tres quarts del mateix. Espero que cap music en actiu sigui capaç de fer aquest acte de suïcidi verbalitzant això (les xarxes et posen a lloc, si ho fas).

  1. Quina és la teva principal font d’inspiració?

Els discos que escolto, que estimo. Els artesans que fan coses amb les mans. Buenaventura Durruti, Josep Pla i Georges Orwell. La família i els amics.

  1.  Quin va ser el primer disc que et vas comprar?

Un de Neuronium, al mercat de Canovelles, i “La Magia del Estudiant”, de Sisa, a la parada de l’Associació de Veïns. Tot a finals dels 70’s.

  1.  Consideres que formes part d’una escena musical?

Si, membre destacat del “Club Decadencia”, espècie resistent d’homes invisibles i tossuts.

  1. Et costa trobar bolos a la província de Tarragona?

Tens els bolos que la teva musica i proposta desperta en la gent; ni un més ni un menys.

  1. Coneixes algun grup o solista del Camp de Tarragona o les Terres de l’Ebre?

Uns quants, però admiro a Islandia Nunca Quema i als Mitel’s.

El Qüestionari: Pau Vallvé.

Per Frederic Cervelló

06-Pau-Vallve-Foto-Noemi-Elias_.jpg
Foto: Noemí Elías

Aquest dissabte 8 d’abril Pau Vallvé presentarà a Lo Submarino de Reus el seu darrer treball discogràfic, Abisme cavall hivern primavera i tornar (auto-editat, 2017), el 15è ja de la seva extensa discografia i el 4at signat sota el seu nom. Amb aquest disc doble, que es va publicar el passat 20 de gener, el músic de Barcelona dóna un altre pas endavant en la seva convicció de treballar al marge de la indústria i dels cercles comercials. A l’auto-gestió i auto-edició discogràfica encetada en el seu anterior disc, Pels dies bons (2014) – i que paradoxalment li va permetre poder viure de la música per primer cop -, s’hi afegeix en aquest la no-distribució. És a dir, el disc no es ven en botigues, només es pot comprar a la seva web, www.pauvallve.com, i als concerts.

El concert que oferirà Pau Vallvé aquest dissabte a Reus forma part, doncs, de la gira de presentació d’aquest disc, concebut com un viatge circular, segons paraules del mateix músic, i que defensarà amb l’ajut d’una banda formada per ell mateix a la veu i guitarra elèctrica, Valen Nieto als teclats, guitarra i cors, Dario Vuelta al baix i teclat, i Víctor Garcia a la bateria i sampler. Amb aquesta gira, a més, Vallvé celebra els seus primers 20 anys als escenaris, des de que hi va pujar per primer cop tocant la bateria en un grup de metal.

  1. Amb quin músic t’agradaria col·laborar?

He tingut la sort de col·laborar amb molts músics de casa nostra que respecto molt: Maria Coma, Standstill, Joan Colomo, Inspira, Nico Roig, Daniel Lumbreras, Núria Graham, Quartet Brossa, New Raemon, Love Of Lesbian, Ferran Palau, etc. Potser seria guai col·laborar amb algú de fora, però tampoc em preocupa massa ara per ara.

  1. Amb quin músic, de qualsevol època, t’agradaria sortir de festa?

Sóc una mica avorrit jo, i probablement si tingués la oportunitat de quedar amb un músic de qualsevol època que jo triés, no gastaria la ocasió anant de festa amb ell, preferiria xerrar-hi, tocar-hi o coses així. Però no ho se, Lennon? Txaikovski? Thom Yorke?

  1. Quin ha estat el millor moment de la teva vida com a músic?

Sempre l’actual, sinó malament aniríem! Per molt nostàlgic que sembli, jo sempre miro cap endavant

  1. Amb qui no compartiries mai escenari?

Això no es diu, només es pensa i es fa, però no es diu.

  1. Quin clàssic de la música creus que està sobrevalorat?

Vivaldi o els Rollings.

  1. Quina és la teva principal font d’inspiració?

Les coses que em passen, no sé inventar-me històries.

  1. Quin va ser el primer disc que et vas comprar?

El primer K7 que em van regalar va ser Mc Hammer “Can’t touch this” i el primer CD que em van regalar va ser el “Dangerous” de Michael Jackson. Però crec que el primer que em vaig comprar va ser el “Sailing the Seas of Cheese” de Primus.

  1. Consideres que formes part d’una escena musical?

No. Internet, per sort, ho ha globalitzat tot. Tant bec del músic del costat com del que està a l’altra punta del món. I crec que és la sort del panorama musical català actual, que cadascú fa lo seu, hi ha molta riquesa diversa i molt nivell des que vam sortir de l’endogàmia dels 90’s.

  1. Et costa trobar bolos a la província de Tarragona?

El que costa a la província de Tarragona és trobar públic! I no és una cosa meva, tots tenim por de baixar perquè sempre costa molt! A veure si aquest dissabte tenim sort!

  1. Tens prou públic al sud de Catalunya?

Ho veurem aquest dissabte, vull creure que sí!

  1. Coneixes algun grup o solista del Camp de Tarragona / Terres de l’Ebre?

Home, el primer que em ve al cap és l’Espaldamaceta, quin bon paio!

El Qüestionari: Aloha Bennets

Per Frederic Cervelló

13123041_1696023037318748_7873626645112036232_o (5).jpg

Un dels concerts més destacats d’aquest cap de setmana és el que oferiran Sidonie + Aloha Bennets el dissabte 1 d’abril a la Sala Zero de Tarragona (Curtcircuit + Radar Palmfest). Radar Palmfest, com ja sabreu, és un cicle de concerts promogut pels programadors de l’enyorat Palmfest i de l’encara vigent Twinpalm que entre la tardor i la primavera porten a la Sala Zero la millor oferta de música independent, rock, electrònica i, en general, propostes de qualitat que sovint queden fora dels circuits comercials. Curtcircuit, per la seva banda, és un cicle de concerts itinerant, organitzat i ideat per l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC) amb la col·laboració d’Estrella Damm i de la Fundació Sgae, que recorre les sales membres de l’ASACC distribuïdes per tota la geografia catalana amb l’objectiu d’apropar-nos aquells grups que costa veure en directe fora de Barcelona, sobretot els més emergents. L’aposta és atractiva en el sentit que a cada concert toquen dos bandes, una de més recorregut i “nom” que apadrina a una altra “menys coneguda”. En el que portem de l’edició d’enguany del Curtcircuit hem tingut l’ocasió de veure en directe a casa nostra a El Petit de Cal Eril + Renaldo & Clara (24 de febrer, Sala Zero) i El Niño de La Hipoteca y Los Ratones + Oscárboles (10 de març, Sala Zero).

Nosaltres hem aprofitat l’ocasió per demanar-los als Aloha Bennets que responguin el nostre Qüestionari. Per qui no els conegui, dir que són un quartet de Barcelona format per la Mireia Bellido (veu i guitarra), l’Olga García (veu i baix), la Cristina Robles (veu i guitarra) i l’Álvaro Alouane (bateria) que practica el que ells denominen garatge tropical, una elaborada recepta que mescla garatge-punk amb gotetes de surf. Les Aloha ens presentaran el seu darrer EP, Mahalo (La Nada Colectiva i Mama Vynila Records), publicat en cassette el passat setembre, només uns mesos després de debutar amb l’ EP Varadero (autoeditat, abril 2016). Tots dos EPs han estat gravats i mesclats per ells mateixos. Segons hem pogut saber, a finals d’aquest 2017 sortirà al carrer el seu primer LP.

Podeu escoltar-les a:

https://alohabennets.bandcamp.com/

  1. Amb quin músic us agradaria col·laborar?

Ens mola molt el que fan Novedades Carminha. Quan els vam telonejar ens ho vam passar genial, així que si hem d’escollir, ens quedem amb ells!

  1. Amb quin músic, de qualsevol època, us agradaria sortir de festa?

Ens hauria agradat moltíssim poder haver viscut tota la moguda dels anys 60. Des del moviment hippie fins la culminació d’aquesta gran dècada a Woodstock.

  1. Quin ha estat el millor moment de la vostra vida com a músics?

El fet de poder sortir fora a tocar ja és un gran pas per a nosaltres. Ens agrada molt viatjar i poder-ho combinar amb la música és la millor part, així que ens quedem amb els viatges a Madrid i a Sevilla i, també, poder tocar amb grups que fa anys que seguim, com ara amb Sidonie.

  1. Amb qui no compartiríeu mai escenari?

Doncs no ens ho hem plantejat mai. Ens agrada conèixer altres grups i veure altres maneres de fer, així que segurament hauria d’haver-hi un motiu de pes per a negar-nos a tocar amb algú.

  1. Quin clàssic de la música creieu que està sobrevalorat?

Tenim gustos diferents i ens agraden coses molt dispars, però no hem coincidit en cap clàssic de la música sobrevalorat. Si en el seu moment van tenir reconeixement, per alguna cosa seria.

  1. Quina és la vostra principal font d’inspiració?

Escoltem un munt de música diferent i, tot i que no tot s’assembla al que nosaltres composem, creiem que tot ens inspira d’una manera o altra. Pel que fa a les lletres, ens inspirem en coses que ens passen, històries que ens expliquen, etc.

  1. Quin va ser el primer disc que us vau comprar?

Olga: no ho recordo bé, suposo que em regalarien el de La oreja de van Gogh.

Álvaro: Abbey Road, dels Beatles, quan tenia 13 anys.

Mireia: Avril Lavigne.

Cris: Jo diria que també va ser Avril Lavigne.

  1. Sentiu que formeu part d’una escena musical?

Quan vam començar a fer concerts amb Aloha ara ja fa una mica més d’un any no coneixíem a molts músics de l’escena barcelonina. Poc a poc, hem anat fent amics i ens hem sentit molt ben acollits. Anem als seus concerts, ells venen als nostres, muntem coses junts, etc.

  1. Us costa trobar bolos a la província de Tarragona?

De moment no ens hem trobat en la situació. Portem un any com a grup i, fins ara, hem tocat sobretot a Barcelona i hem tingut la sort de fer uns quants bolos fora de Catalunya. Aquest és el nostre primer concert a Tarragona (tot i que no l’últim de l’any!).

  1. Creieu que teniu prou públic al sud de Catalunya?

Estem a l’expectativa, a veure què passa!

  1. Coneixeu algun grup o solista de la província de Tarragona?

Vam coincidir en un concurs amb VLIVM i també hem vist algun cop en directe a Roba Estesa.

El Qüestionari: Estúpida Erikah

Per Frederic Cervelló

Lluis Boria_02_Final_Alberto Polo.jpg
Foto: Alberto Polo

Aquest divendres 17 de març, els egarencs Estúpida Erikah aterraran a Tarragona (Capsa de Música, 23h, 5 euros) per presentar-nos en directe el seu darrer treball, 300 mil·lisegons per crear un record (Música Global, 2016), un disc intimista i acústic en el què predomina la guitarra i la veu del líder de la banda, Lluís Bòria, que es fa acompanyar d’un quartet de corda.

Hem aprofitat l’ocasió per fer-li a el Lluís un dels nostres qüestionaris.

  1. Amb quin músic t’ agradaria col·laborar?

Sento admiració per moltíssims músics i triar-ne un és complicat. Però, suposo que Pj. Harvey i Bill Callahan serien dos regals increïbles.

  1. Amb quin músic, de qualsevol època, t’ agradaria sortir de festa?

M’agrada sortir de festa amb els amics. Però, aniria a sopar amb Nick Cave i parlaríem durant hores sobre música.

  1. Quin ha estat el millor moment de la teva vida com a músic?

Jo em quedaria amb el concert de l’octubre passat a la Jazz Cava de Terrassa. Tot va encaixar al 100%. La sala era preciosa i sonava molt bé, perfecta per una proposta com la nostra. I tenir a 300 persones davant teu escoltant les teves cançons, amb un silenci tan respectuós, va ser molt bonic. Crec que ha estat el millor concert de EE.

  1. Amb qui no compartiries mai escenari?

Bertin Osborne. No cal què digui res més. Oi?

  1. Quin clàssic de la música creus que està sobrevalorat?

Uf..Bon Jovi? Rock stars amb lletres de primer de l’ESO.

  1. Quina és la teva principal font d’inspiració?

Musicalment parlant el folk i pop. En les lletres busco la inspiració, sobretot, en el cinema i les coses que passant al meu voltant.

  1. Quin va ser el primer disc que et vas comprar?

Una cassete de Sex Pistols en directe.

  1. Sents que formeu part d’una escena musical?

No sabria què contestar. Disculpa!

  1. Us costa trobar bolos a la província de Tarragona?

Des del primer disc, ara fa 7 anys, hem baixat a Tarragona a presentar tots els nostres treballs. Trobar concerts no és complicat, la dificultat rau a aconseguir arrossegar gent.

  1. Creieu que teniu prou públic al sud de Catalunya?

De mica en mica, anem guanyant públic.

  1. Coneixes algun grup o solista de la província de Tarragona?

Sí, en Jose de Espaldamaceta, per exemple. Hem compartit escenari vàries vegades i hem cantat junts “La Tieta”, de Serrat. Gran persona i músic.

El Qüestionari: Anímic

Per Frederic Cervelló

animic-gem-gustaff-choos-_mg_0643-copia-1140x640
Foto: Gustaff Choos

Aquest dissabte 18 de febrer es celebra una nova edició (la sisena, ja!) del TWINPALM, el germà petit del difunt i enyorat PALMFEST. La programació, com sempre, és exquisida i enguany compta amb la següent alineació: Albert Jordà (19h), Xarim Aresté (20.30h), Animic (22h), Maïa Vidal (23.30h) i The Suicide of Western Culture (00.30h). A més, també hi punxaran alguns dels DJs més emblemàtics de casa nostra: Cin, Napoleón Pincha, Syphone, Figa, etc. El festival té lloc al Centre Cultural Infant Pere, a l’Hospitalet de l’Infant.

Nosaltres hem aprofitat l’ocasió per fer un dels nostres Qüestionaris als Animic, que presentaran en exclusiva el seu darrer disc, Skin (Bcore Disc, 2017), al TWINPALM, disc que sorprèn tant pel seu gir electrònic com pel seu format: cadascuna de les vuit cançons va acompanyada d’un videoclip, a mode de visual album.

  1. Amb quin músic us agradaria col·laborar?

Con Geoff Barrow, de Portishead, Beak, Anika… o Danny Taylos, el batería fallecido de Silver Apples.

  1. Amb quin músic, de qualsevol època, us agradaria sortir de festa?

Pues cualquier sitio mítico de Londres, entre los 60 y los 90, estaría bien para encontrarse con una joven Bjork, unos Pet Shop Boys o un George Michael, además de unos Led Zeppelin o algo así… Zuma añade a Giorgio Moroder, pero en 1978 y por Múnich.

  1. Quin ha estat el millor moment de la vostra vida com a músics?

Nos hemos llevado muchas alegrías, pero a nivel personal de todos creo que el día que nos dijeron que Portishead habían estado mirando videos nuestros entre otras propuestas y nos aceptaron como teloneros de su único concierto en Barcelona. Tengo el mail enmarcado.

  1. Amb qui no compartiríeu mai escenari?

Es difícil de responder porque a veces no es por el artista en sí, sino por el tipo de público que trae. Si son grupos con fans muy fanáticos, lo puedes pasar mal. Una vez lo pasamos mal en un concierto de Els Amics de les Arts porque el público quería verles y, bueno, casi nos echan del escenario. Era como si no estuviéramos. Gritaban y pedían que salieran. Fue horrible, y dijimos que nunca más. No es culpa del grupo, es culpa del poco respeto del público que les fue a ver ese día.

  1. Quin clàssic de la música creieu que està sobrevalorat?

Otra difícil. Le hemos dado muchas vueltas pero, claro, para gustos los colores. Uno es ultra fan de los Beatles, otro te dirá que están sobrevalorados. Es muy difícil de contestar. Nosotros respetamos todos los tipos de música y no sabríamos elegir.

  1. Quina és la vostra principal font d’inspiració?

La vida misma, la sociedad que nos rodea, la familia, las cosas que nos pasan en nuestro día a día. Antes nos inspiraba mucho la naturaleza, pero con todo lo que vemos ahora, es difícil inspirarse en otra cosa que no sea el dolor.

  1. Quin va ser el primer disc que us vau comprar?

Louise Sansom: un cassette de Technotronic y otro de INXS.

Ferran Palau: no se acuerda. Puede que el Dookie, de Green Day.

Núria Monés: un cassette de Bon Jovi.

Juanjo Montañés: el Revolver, de los Beatles.

Miquel Plana, àlies Zuma: el cassette de la BSO de Licencia para Matar (tema principal de AHA).

  1. Sentiu que formeu part d’una escena musical?

No, para nada. En Barcelona, entre nosotros nos conocemos muchos, y si algún proyecto te gusta te lo montas para conocerle y hacer cosas juntos. Pero no lo considero una escena, somos más bien amigos todos. La ciudad en ese sentido es pequeña. Sí que se están creando escenas de personas que montan cosas y, por lo tanto, de los grupos que se van asociando a esas cosas, como Ultralocal y Hijauh con grupos como Gúdar o Dead Moon (tienda de discos) con el festival Conjunto Vacío y grupos como Wind Atlas. Pero nosotros somos de salir poco.

  1. Us costa trobar bolos a la província de Tarragona?

No, pero los dosificamos. Siempre se monta una cosa u otra (hay mucha gente chula y maja allí montado cosas) e intentamos pasar una vez al menos por sala (la última vez pasamos por La Vaquería y estuvo muy bien).  Esta vez ha salido este festival tan bonito, el Twinpalm., ¡Veremos cómo va!

  1. Creieu que teniu prou públic al sud de Catalunya?

No tenemos mucho, pero lo suficiente como para sentirnos acogidos y queridos. Tenemos un público que son pocos pero muy fieles y respetuosos. Les damos las gracias por ello.

  1. Coneixeu algun grup o solista de la província de Tarragona?

Si, tenemos allí a nuestro gran amigo Espaldamaceta, con el que hemos hecho varias cosas. Luego hay grupos como Lecirke, Harrison Ford Fiesta… con los que tenemos contacto por una cosa u otra.

El Qüestionari: Enric Montefusco

14890002_1122136837884919_5367490859833994609_o

Coincidint amb el primer aniversari de la dissolució dels seminals Standstill, el que en fora el seu líder i fundador, Enric Montesfusco, ens visitarà el proper dissabte 3 de desembre (Les Golfes Club, Tarragona) per presentar-nos el disc de debut del seu nou projecte en solitari, Meridiana (Buena Suerte, 2016). Es tracta d’un disc més acústic i directe que els que facturava amb els abans esmentats Standstill i ple de matisos, en el què la chanson francesa, els pals flamencs i el folklore mediterrani ens donen la mà. Nosaltres hem aprofitat l’ocasió per fer-li un qüestionari.

 1. Amb quin músic t’ agradaria col·laborar?

Amb Nina Simone o Jacques Brel, per exemple. Ja he fet tard.

 2. Amb quin músic, de qualsevol època, t’ agradaria sortir de festa?

Amb Tom Waits, per exemple.

 3. Quin ha estat el millor moment de la teva vida com a músic?

He tingut la sort de viure molts moments increïbles, el més recent va ser el comiat de Standstill a la sala Apolo.

 4. Amb qui no compartiries mai escenari?

Intento no tenir prejudicis personals ni musicals.

 5. Quin clàssic de la música creus que està sobrevalorat?

No sóc jo qui ha de jutjar un altre artista.

 6. Quina és la teva principal musa?

La meva dona.

 7. Quin va ser el primer disc que et vas comprar?

El “Nevermind” de Nirvana

 8. Sents que formes part d’una escena musical?

Formo part d’una generació més que d’una escena.

 9. És la primera vegada que toques amb aquest nou projecte a Tarragona?

Sí, i tinc moltes ganes de venir.

 10. Et costa trobar bolos a la província de Tarragona?

Sí que em costa i sempre m’ha estranyat. A més crec que no és quelcom que em passi només a mi. Les raons se m’escapen, però tindrà a veure amb la genealogia cultural, la legislació, els mitjans de comunicació etc.

 11. Coneixes algun grup o solista del sud de Catalunya?

Segur que sí, però la veritat és que no em fixo on viuen els grups o artistes que m’agraden.