EL QÜESTIONARI: PAVVLA

Per Frederic Cervelló

Pablo Luna Chao 1.jpg
Foto: Pablo Luna Chao

Si us vau perdre el concert de la PAVVLA al passat Minipop, no patiu; aquest mes de juliol teniu dues oportunitats més per veure-la en directe ben a prop de casa. La primera, aquest dimecres 12 de juliol a Valls, a la terrassa del Portal 22, en el marc del cicle de petits concerts a la fresca De Gust (20h, gratuït), cicle que es va inaugurar el 28 de juny amb l’actuació d’un altre dels nostres grups de capçalera, Renaldo & Clara, i que es perllongarà fins a finals d’agost. La segona oportunitat la tindreu el proper 22 de juliol a Altafulla, aquest cop en el context d’una nova edició del festival Altacústic.

La PAVVLA ens presentarà les cançons del seu disc de debut, el molt recomanable Creatures (Luup Records, 2016), que es mou entre el folk i l’electrònica i que ha convertit a la jove barcelonina en un dels noms a tenir en compte de l’escena musical de casa nostra.

Els de La Nova Escena hem aprofitat la visita de la PAVVLA a les nostres terres per fer-li un dels nostres Qüestionaris.

  1. El primer disc que et vas comprar.

Maroon 5, Songs about Jane.

  1. El primer instrument que vas tocar.

El piano.

  1. El primer grup del que vas formar part.

Un grup amb dos amics de la ESO. Va durar dues setmanes. Cadascú volia fer una cosa diferent i cap dels tres escoltàvem la mateixa música!

  1. El primer cop que vas tocar en directe.

A un showcase de primer de Batxillerat.

  1. Si no fossis músic, segurament que ara estaries…

Estaria estudiant interpretació o treballant com a actriu! I si tampoc pogués ser-ho, seria mestre de parvulari.

  1. Si ens agrada PAVVLA, també ens hauria d’agradar…

L’últim disc de Daughter.

  1. Un músic amb qui vulguis col·laborar.

Banks.

  1. El millor moment de la teva vida com a músic.

Cada vegada que algú em diu que escolta i que li agrada el que faig i quan vam gravar i produir l’àlbum. Sóc feliç creant a l’estudi.

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure’t.

Més d’una vegada he sentit dir que tinc un estil “james blakià”. No sé si és del tot encertat però l’adoro moltíssim i és un súper “piropo”; o sigui, que tampoc em queixo.

  1. El darrer cop que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Ara no recordo cap dia que sentís pànic; sempre estic una mica nerviosa, però res més. El primer concert en acústic que vaig fer com a PAVVLA, obrint per la Marion Harper als Jardins de Marimurtra, allà si que vaig sentir pànic!

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Els Pets!

  1. El darrer cop que vas tocar a la província de Tarragona.

Al Minipop [3 de juny del 2017].

El Qüestionari: Renaldo & Clara.

Per Frederic Cervelló

Néstor Noci2

El proper dimecres 28 de juny arrenca una nova edició del Cicle de petits concerts a la fresca De Gust, organitzat pel Portal 22 de Valls. Durant els mesos de juny i agost passaran per la terrassa del Portal 22 (Portal Nou, 22) alguns dels artistes més interessants de l’escena musical de casa nostra: Pavvla, Pau Vallvé, Cèlia Pallí & François Klark, Mazoni i Renaldo & Clara. Aquests darrers seran els encarregats de encetar aquest cicle de concerts de petit format.

Hem aprofitat l’ocasió per demanar-li a la Clara Viñals, líder de Renaldo & Clara, que ens respongui les preguntes del nostre Qüestionari.

  1. El primer disc que et vas comprar.

No ho sé segur, però possiblement el Doolittle de Pixies.

  1. El primer instrument que vas tocar.

Una guitarra que hi havia per casa.

  1. El primer grup del què vas formar part.

El primer primer grup del que vaig formar part va ser un de versions al que hi vaig entrar perquè els hi havia fallat el guitarrista i tenien un concert al cap de dos setmanes. Vam fer un parell d’assajos, el bolo i ja està.

  1. El primer cop que vas tocar en directe.

No me’n recordo…

  1. Si ens agrada Renaldo & Clara, també ens hauria d’agradar…

Uf, els gustos musicals són curiosos i eclèctics, jo que sé, hauria d’agradar el pop.

  1. Un músic amb qui volguessis col·laborar.

Es veu que té molt mal caràcter però tindria curiositat de col·laborar amb el Mark Kozelek.

  1. El millor moment de la teva vida com a músic.

Per sort hi ha hagut moltíssims moments bons, es van acumulant. Quan algú et diu que li agrada el que fas, conèixer a músics a qui admires, poder treure discos…

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure a Renaldo & Clara.

Sovint han parlat de nosaltres com un grup indie-folk, jo no hi acabo d’estar d’acord.

  1. El darrer cop que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Abans d’un concert acostumo a estar nerviosa, però tant com pànic…

  1. El darrer cop que vas tocar a la província de Tarragona.

Va ser fa pocs mesos, a Tarragona ciutat, on vam fer el primer concert tenint publicat el disc “Els afores”. Vam tocar amb El petit de cal Eril.

El Qüestionari: Retirada!

Per Frederic Cervelló

13087053_1183843568322904_8510322892912862336_o.jpg

Aquest cap de setmana es celebra una nova edició del Minipop, el Festival de Música de Tarragona. Durant tres dies, del divendres 2 al diumenge 4 de juny, tindrem ocasió de veure en directe, al Passeig de Les Palmeres, les bandes i solistes que configuren el tros de cartell d’enguany.

A nosaltres ens fa especial il·lusió el concert del duet barceloní Retirada!; el seu darrer treball discogràfic, Victòria / Derrota (auto-editat, 2016) ens va agradar molt i, a més, serà el primer cop que toquen a la província de Tarragona.  Per a qui no els conegueu, que sapigueu que és una banda de post-rock amb tics psicodèlics i influències de Nueva Vulcano, Dinosaur Jr, Yo la Tengo o El Petit de Cal Eril. Recentment han fitxat per la discogràfica barcelonina El Segell del Primavera i aquesta nit mateix actuaran en el showcase que aquest segell ha organitzat a la Sala Apolo amb motiu del festival Primavera Sound.

Hem aprofitat, doncs, l’ocasió per fer-los un dels nostres Qüestionaris.

  1. El primer disc que us vau comprar.

Albert (bateria): Buff, tothom té un passat… No sabria dir el primer, però recordo algun dels Back Street Boys o un recopilatori de Michael Jackson.

Cuervo (guitarra i veu): Lo dels Back Street Boys em trenca el cor, Albert. Jo, el primer que em vaig comprar amb diners meus va ser el Discovery de Daft Punk.

  1. El primer instrument que vau tocar.

Albert: La guitarra, als 13 anys.

Cuervo: M’imagino que la flauta dolça o el triangle a l’escola, jajaja

  1. El primer grup del què vau formar part.

Albert: Fuera de Órbita, fèiem versions de Los Planetas (d’aquí el nom), Yo La Tengo, Interpol i alguna cançó pròpia.

Cuervo: Aquesta és complicada, el primer grup amb el que vaig tocar no vam arribar a tenir nom, fèiem versions de grups de hardcore melòdic en plan Millencolin i No use for a name.

  1. El primer cop que vau tocar en directe.

Albert: Amb Fuera de Órbita a la Universitat ETSEIB de Barcelona. Per ser el primer cop, no va anar gens malament jeje.

Cuervo: Recital de flauta dolça, jajaja

  1. Un músic amb qui volguéssiu col·laborar.

Albert: Seria maco compartir escenari amb els Cala Vento, ajuntar forces i transmetre tant com ho fan ells.

Cuervo: De fora suposo que amb l’Ira Kaplan o l’Anthony Gonzalez, molaria col·laborar bastant.

  1. El millor moment de la vostra vida com a músics.

Albert: Només puc dir un? Et diria anar a gravar a Ultramarinos amb en Santi Garcia. Després d’anys d’escoltar els discos que havia gravat i fantasiejar en gravar algun dia allà… anar-hi, sentir-me molt a gust i flipar amb el resultat.

  1. El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Albert: Doncs feia temps que no em passava, però en el concert de Primavera als Barris de fa unes setmanes, em vaig tancar al backstage a practicar abans de tocar. Volia que sortís bé!

Cuervo: Potser el del Primavera Club va ser l’últim en que vaig estar nerviós, hi havia molta gent i va haver-hi un moment que van obrir les llums i vaig flipar bastant.

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure-us.

Cuervo: Musicalment parlant creiem que no pertanyem a cap escena concreta, de cor i anima, som de l’escena Poblenou, el que passa al voltant de l’Ultra-local records i Hi jauh USB? és vida.

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Cuervo: Em flipen bastant els CRIM.

Albert: A mi no em faria res poder col·laborar amb l’Espaldamaceta.

  1. El darrer cop que vau tocar a la província de Tarragona.

Albert: No hi hem anat encara i en tenim moltes ganes!

  1. Si ens agrada Retirada! també ens hauria d’agradar……

Cuervo: Mogwai, El petit de cal Eril, Súper gegant, Últim cavall, Chicharrón, M83, Sigur Rós

  1. Tocar al Minipop serà especial per vosaltres perquè…..

Albert: És el primer cop que baixem a tocar a Tarragona, això ja és una cosa màgica. Es nota que la gent que fa el festival ho fa amb amor i dedicació, ho hem notat des del principi, això ens emociona i ho donarem tot. Finalment, el fet de que hi hagi canalla és especial, ho fa molt bonic.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El Qüestionari: Delafé.

Per Frederic Cervelló

Delafe FI Ibai 11A.jpg

Darrer concert de la temporada del cicle Radar Palmfest aquest dissabte 13 de maig amb les actuacions, a la Sala Zero de Tarragona, de Delafé i Tarde Mañana Noche, aquests darrers un duet local de synth pop format per Juan Antonio Moreno i Sara Alija (22.30h, 12/15 euros).

Óscar D’Aniello (Delafé) ens visita de nou en el context de la gira de presentació de La fuerza irresistible (Warner Music, 2016), el primer disc que firma tot sol un cop dissolt el projecte musical que havia començat fa una dècada amb Marc Barrachina (Facto) i Helena Miquel (Las Flores Azules, qui acaba d’editar el seu primer treball en solitari, El sol en la sombra).

La fuerza irresistible és un disc que traspassa gèneres musicals, hi podem trobar pop, hip-hop, soul, funk, electro i disco, tot amb el denominador comú de la música negra. No és estrany, doncs, que el disc hagi estat mesclat a Nova York per Tim Latham, que ha treballat amb grups com De La Soul, Erykah Badu, D’Angelo o Black Eyed Peas. La gravació i producció ha seguit sent, com de costum, de Paco Loco. Tampoc canvia el company de fatigues de Delafé, Dani Acedo; el també ex-Mishima acompanya a D’Aniello en aquest nou camí de la seva carrera musical. Com també l’acompanyen les col·laboracions de La Bien Querida, Carlos Cros i Helena Miquel, entre d’altres, en algunes cançons del disc.

Els de La Nova Escena hem aprofitat la visita a casa nostra de Delafé per fer-li el nostre Qüestionari.

  1. El primer disc que et vas comprar.

La bola de cristal (Alaska y Dinarama)

  1. El primer instrument que vas tocar.

La flauta, al cole.

  1. El primer grup del que vas formar part.

Aceite de Oliva.

  1. El primer concert.

Manowar

  1. Un músic amb qui vulguis col·laborar.

Calle 13.

  1. El millor moment de la teva vida com a músic.

Sempre, l’últim concert que hagi fet.

  1. El darrer cop que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

El primer concert sense l’Helena.

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure’t.

L’indie.

  1. El darrer cop que vas tocar a la província de Tarragona. 

L’any passat, a la sala Zero.

El Qüestionari: Miqui Puig.

Per Frederic Cervelló

fotonoticia_20170308131134_640.jpg

Aquest dissabte 6 de maig, dins del cicle Radar Palmfest organitzat pels companys de la Sala Zero, tindrem ocasió de veure en directe a Tarragona a Miqui Puig & ACP (22.30h, 12/15 euros).

El de l’Ametlla del Vallès ens presentarà les cançons del seu darrer disc, Escuela de capataces (Buenritmo Records, 2017), el cinquè de la seva carrera en solitari, que ens arriba gairebé una dècada després de la seva darrera referència, Impar (2008).

Durant aquesta aturada tècnica, Puig ha aprofitat per fer espectacles amb l’Original Jazz Orquestra del Taller de Músics de Barcelona, composar bandes sonores, fer ràdio i tele, i dedicar temps al Lav Records, el seu taller de desenvolupament de grups musicals i solistes, oficina de contractació d’espectacles i micro-segell discogràfic. Ah, i de visitar-nos sovint amb el seu Old Wave New Wave acompanyat de l’ínclit Napoleón Pincha.

Encetaran la vetllada els locals Islandia Nunca Quema que, segons hem pogut saber, estrenaran algunes cançons que formaran part del que serà el seu proper disc.

Tenim moltes ganes de retrobar-nos sobre els escenaris amb en Miqui Puig; mentrestant, fins que no arriba el dissabte, li fem un dels nostres Qüestionaris.

  1. Amb quin músic t’agradaria col·laborar?

A la meva llista de musics en actiu sempre he volgut col·laborar amb Bob Stanley, de Saint Etienne, o Fatboy Slim; per sort somiar encara em surt de franc.

  1. Amb quin músic, de qualsevol època, t’agradaria sortir de festa?

No vulguis conèixer als teus herois musicals; és una màxima que m’aplico des de fa temps. Per sortir de festa, els amics és el millor.

  1. Quin ha estat el millor moment de la teva vida com a músic?

L’onze de setembre de 1986; el dia en què vaig debutar amb “Aullidos en el Garaje”. Després d’allò, tot ha sigut un regal, un descobrir dia a dia el món que estimo.

  1.  Amb qui no compartiries mai escenari?

Contestar a aquesta pregunta pressuposaria una superioritat moral i artística que mai he professat, i que m’espantaria si ho fes sense pensar. Vull per als demés el mateix respecte que m’agradaria a mi.

  1. Quin clàssic de la música creus que està sobrevalorat?

Tres quarts del mateix. Espero que cap music en actiu sigui capaç de fer aquest acte de suïcidi verbalitzant això (les xarxes et posen a lloc, si ho fas).

  1. Quina és la teva principal font d’inspiració?

Els discos que escolto, que estimo. Els artesans que fan coses amb les mans. Buenaventura Durruti, Josep Pla i Georges Orwell. La família i els amics.

  1.  Quin va ser el primer disc que et vas comprar?

Un de Neuronium, al mercat de Canovelles, i “La Magia del Estudiant”, de Sisa, a la parada de l’Associació de Veïns. Tot a finals dels 70’s.

  1.  Consideres que formes part d’una escena musical?

Si, membre destacat del “Club Decadencia”, espècie resistent d’homes invisibles i tossuts.

  1. Et costa trobar bolos a la província de Tarragona?

Tens els bolos que la teva musica i proposta desperta en la gent; ni un més ni un menys.

  1. Coneixes algun grup o solista del Camp de Tarragona o les Terres de l’Ebre?

Uns quants, però admiro a Islandia Nunca Quema i als Mitel’s.

El Qüestionari: Pau Vallvé.

Per Frederic Cervelló

06-Pau-Vallve-Foto-Noemi-Elias_.jpg
Foto: Noemí Elías

Aquest dissabte 8 d’abril Pau Vallvé presentarà a Lo Submarino de Reus el seu darrer treball discogràfic, Abisme cavall hivern primavera i tornar (auto-editat, 2017), el 15è ja de la seva extensa discografia i el 4at signat sota el seu nom. Amb aquest disc doble, que es va publicar el passat 20 de gener, el músic de Barcelona dóna un altre pas endavant en la seva convicció de treballar al marge de la indústria i dels cercles comercials. A l’auto-gestió i auto-edició discogràfica encetada en el seu anterior disc, Pels dies bons (2014) – i que paradoxalment li va permetre poder viure de la música per primer cop -, s’hi afegeix en aquest la no-distribució. És a dir, el disc no es ven en botigues, només es pot comprar a la seva web, www.pauvallve.com, i als concerts.

El concert que oferirà Pau Vallvé aquest dissabte a Reus forma part, doncs, de la gira de presentació d’aquest disc, concebut com un viatge circular, segons paraules del mateix músic, i que defensarà amb l’ajut d’una banda formada per ell mateix a la veu i guitarra elèctrica, Valen Nieto als teclats, guitarra i cors, Dario Vuelta al baix i teclat, i Víctor Garcia a la bateria i sampler. Amb aquesta gira, a més, Vallvé celebra els seus primers 20 anys als escenaris, des de que hi va pujar per primer cop tocant la bateria en un grup de metal.

  1. Amb quin músic t’agradaria col·laborar?

He tingut la sort de col·laborar amb molts músics de casa nostra que respecto molt: Maria Coma, Standstill, Joan Colomo, Inspira, Nico Roig, Daniel Lumbreras, Núria Graham, Quartet Brossa, New Raemon, Love Of Lesbian, Ferran Palau, etc. Potser seria guai col·laborar amb algú de fora, però tampoc em preocupa massa ara per ara.

  1. Amb quin músic, de qualsevol època, t’agradaria sortir de festa?

Sóc una mica avorrit jo, i probablement si tingués la oportunitat de quedar amb un músic de qualsevol època que jo triés, no gastaria la ocasió anant de festa amb ell, preferiria xerrar-hi, tocar-hi o coses així. Però no ho se, Lennon? Txaikovski? Thom Yorke?

  1. Quin ha estat el millor moment de la teva vida com a músic?

Sempre l’actual, sinó malament aniríem! Per molt nostàlgic que sembli, jo sempre miro cap endavant

  1. Amb qui no compartiries mai escenari?

Això no es diu, només es pensa i es fa, però no es diu.

  1. Quin clàssic de la música creus que està sobrevalorat?

Vivaldi o els Rollings.

  1. Quina és la teva principal font d’inspiració?

Les coses que em passen, no sé inventar-me històries.

  1. Quin va ser el primer disc que et vas comprar?

El primer K7 que em van regalar va ser Mc Hammer “Can’t touch this” i el primer CD que em van regalar va ser el “Dangerous” de Michael Jackson. Però crec que el primer que em vaig comprar va ser el “Sailing the Seas of Cheese” de Primus.

  1. Consideres que formes part d’una escena musical?

No. Internet, per sort, ho ha globalitzat tot. Tant bec del músic del costat com del que està a l’altra punta del món. I crec que és la sort del panorama musical català actual, que cadascú fa lo seu, hi ha molta riquesa diversa i molt nivell des que vam sortir de l’endogàmia dels 90’s.

  1. Et costa trobar bolos a la província de Tarragona?

El que costa a la província de Tarragona és trobar públic! I no és una cosa meva, tots tenim por de baixar perquè sempre costa molt! A veure si aquest dissabte tenim sort!

  1. Tens prou públic al sud de Catalunya?

Ho veurem aquest dissabte, vull creure que sí!

  1. Coneixes algun grup o solista del Camp de Tarragona / Terres de l’Ebre?

Home, el primer que em ve al cap és l’Espaldamaceta, quin bon paio!

El Qüestionari: Aloha Bennets

Per Frederic Cervelló

13123041_1696023037318748_7873626645112036232_o (5).jpg

Un dels concerts més destacats d’aquest cap de setmana és el que oferiran Sidonie + Aloha Bennets el dissabte 1 d’abril a la Sala Zero de Tarragona (Curtcircuit + Radar Palmfest). Radar Palmfest, com ja sabreu, és un cicle de concerts promogut pels programadors de l’enyorat Palmfest i de l’encara vigent Twinpalm que entre la tardor i la primavera porten a la Sala Zero la millor oferta de música independent, rock, electrònica i, en general, propostes de qualitat que sovint queden fora dels circuits comercials. Curtcircuit, per la seva banda, és un cicle de concerts itinerant, organitzat i ideat per l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC) amb la col·laboració d’Estrella Damm i de la Fundació Sgae, que recorre les sales membres de l’ASACC distribuïdes per tota la geografia catalana amb l’objectiu d’apropar-nos aquells grups que costa veure en directe fora de Barcelona, sobretot els més emergents. L’aposta és atractiva en el sentit que a cada concert toquen dos bandes, una de més recorregut i “nom” que apadrina a una altra “menys coneguda”. En el que portem de l’edició d’enguany del Curtcircuit hem tingut l’ocasió de veure en directe a casa nostra a El Petit de Cal Eril + Renaldo & Clara (24 de febrer, Sala Zero) i El Niño de La Hipoteca y Los Ratones + Oscárboles (10 de març, Sala Zero).

Nosaltres hem aprofitat l’ocasió per demanar-los als Aloha Bennets que responguin el nostre Qüestionari. Per qui no els conegui, dir que són un quartet de Barcelona format per la Mireia Bellido (veu i guitarra), l’Olga García (veu i baix), la Cristina Robles (veu i guitarra) i l’Álvaro Alouane (bateria) que practica el que ells denominen garatge tropical, una elaborada recepta que mescla garatge-punk amb gotetes de surf. Les Aloha ens presentaran el seu darrer EP, Mahalo (La Nada Colectiva i Mama Vynila Records), publicat en cassette el passat setembre, només uns mesos després de debutar amb l’ EP Varadero (autoeditat, abril 2016). Tots dos EPs han estat gravats i mesclats per ells mateixos. Segons hem pogut saber, a finals d’aquest 2017 sortirà al carrer el seu primer LP.

Podeu escoltar-les a:

https://alohabennets.bandcamp.com/

  1. Amb quin músic us agradaria col·laborar?

Ens mola molt el que fan Novedades Carminha. Quan els vam telonejar ens ho vam passar genial, així que si hem d’escollir, ens quedem amb ells!

  1. Amb quin músic, de qualsevol època, us agradaria sortir de festa?

Ens hauria agradat moltíssim poder haver viscut tota la moguda dels anys 60. Des del moviment hippie fins la culminació d’aquesta gran dècada a Woodstock.

  1. Quin ha estat el millor moment de la vostra vida com a músics?

El fet de poder sortir fora a tocar ja és un gran pas per a nosaltres. Ens agrada molt viatjar i poder-ho combinar amb la música és la millor part, així que ens quedem amb els viatges a Madrid i a Sevilla i, també, poder tocar amb grups que fa anys que seguim, com ara amb Sidonie.

  1. Amb qui no compartiríeu mai escenari?

Doncs no ens ho hem plantejat mai. Ens agrada conèixer altres grups i veure altres maneres de fer, així que segurament hauria d’haver-hi un motiu de pes per a negar-nos a tocar amb algú.

  1. Quin clàssic de la música creieu que està sobrevalorat?

Tenim gustos diferents i ens agraden coses molt dispars, però no hem coincidit en cap clàssic de la música sobrevalorat. Si en el seu moment van tenir reconeixement, per alguna cosa seria.

  1. Quina és la vostra principal font d’inspiració?

Escoltem un munt de música diferent i, tot i que no tot s’assembla al que nosaltres composem, creiem que tot ens inspira d’una manera o altra. Pel que fa a les lletres, ens inspirem en coses que ens passen, històries que ens expliquen, etc.

  1. Quin va ser el primer disc que us vau comprar?

Olga: no ho recordo bé, suposo que em regalarien el de La oreja de van Gogh.

Álvaro: Abbey Road, dels Beatles, quan tenia 13 anys.

Mireia: Avril Lavigne.

Cris: Jo diria que també va ser Avril Lavigne.

  1. Sentiu que formeu part d’una escena musical?

Quan vam començar a fer concerts amb Aloha ara ja fa una mica més d’un any no coneixíem a molts músics de l’escena barcelonina. Poc a poc, hem anat fent amics i ens hem sentit molt ben acollits. Anem als seus concerts, ells venen als nostres, muntem coses junts, etc.

  1. Us costa trobar bolos a la província de Tarragona?

De moment no ens hem trobat en la situació. Portem un any com a grup i, fins ara, hem tocat sobretot a Barcelona i hem tingut la sort de fer uns quants bolos fora de Catalunya. Aquest és el nostre primer concert a Tarragona (tot i que no l’últim de l’any!).

  1. Creieu que teniu prou públic al sud de Catalunya?

Estem a l’expectativa, a veure què passa!

  1. Coneixeu algun grup o solista de la província de Tarragona?

Vam coincidir en un concurs amb VLIVM i també hem vist algun cop en directe a Roba Estesa.